 |
La Dansa Oriental
La dansa del ventre és potser la forma de dansa més antiga.
Sembla que la història situa la Dansa Oriental als països Àrabs però realment
el seu veritable origen és incert, ja que engloba diverses cultures. En l’antiguitat,
la Dansa Oriental era una activitat de
connexió espiritual ballada únicament per les dones, com a ritual potenciador
de la fertilitat i com a trobada de cel·lebració dels diversos aspectes que
formen la feminitat. Ha sigut i continua sent, l’estil de dansa per
excel-lència que invoca les forces femenines. Fa milers d’anys, les dones es
reunien i ballaven per honorar als Déus, preparaven el cos pel moment del part,
activaven l’energia sexual…En
Àrab, la Dansa Oriental s’anomena RAKS SHARQI. Els protagonistes d’aquesta
dansa són els moviments pèlvics, acompanyats de moviments de pit, decorats per
sofisticats moviments de braços. Es compon, de moviments rítmics i ondulants
que decoren la figura femenina, semblen estar dissenyats pel cos de la dona. Tota dona que aprèn a ballar la Dansa Oriental,
descobreix racons del seu cos un tant oblidats i coneix, aspectes de la seva
naturalesa més profunda. Un dels motius pels quals aquest tipus de dansa es
manté encara activa en l’actualitat, és pels grans beneficis terapèutics que
aporta el practicar-la. La Dansa Oriental ha anat evolucionant i actualment
alguns estils tradicionals es troben influïts per expressions modernes que
potencien una expressió sofisticada.
Alguns
estils encara mostren l’essència d’una dansa improvisada, tot i que, actualment
és més usual veure una dansa coreografiada, ballada en grup o en solitari. Les
músiques que acompamyen aquesta dansa, inspiren a la ballarina a jugar amb cada
nota musical, a mantenir-se durant l’interpretació, immersa en la seva pròpia
sensació i extreure de si mateixa l’expressió adecuada a cada estil, sense
abandonar la connexió amb el moviment tècnic. Aconseguir aquesta integració entre la tècnica i l’expressió,
demana dedicació a la pràctica i en l’experimentació. La Dansa Oriental té tant
d’èxit a Occident perquè cada estil dirigeix la ballarina cap a una part
desconneguda d’ella mateixa, de forma de vegades indirecte, aquesta dansa,
desbloqueja tensions emocionals i psíquiques que s’amaguen a l’interior de la
persona.
ALGUNS
ESTILS:
Beledi
Estil
especial del caire (Egipte). Essencialment és una dansa d’improvisació, amb una
expressió més sofisticada i sensual que altres danses tradicionals.
Saïdi
Khaligi
Aquest
estil és troba al Golf Pèrsic. Són Danses tradicionals i folklòriques d’Aràbia
Saudita.
Estil egipci
Es
troba a diferents països Àrabs i occidentals. Podria dir-se que és l’estil més
ballat i connegut a occident. Influenciat per expressions contemporànias.
Estil Tunisià
Dansa
folklòrica de Tunísia. Algunes de les danses es ballen portant gerres d’aigua i
expliquen alguns costums de la vida quotidiana.
Estil Ghawazi
Dansa
de l’alt Nil (Egipte). Les Gawazi són
ballarines gitanes que ballen sota la improvisació.
Gir Derviche: dansa
anomenada “Sama” practicada pels sufís, actualment es manté activa sobretot a
Turquia. Per mitjà dels girs els Derviche eleven la consciència desenvolupant
la espiritualitat.
Zar: té
arrels xamàniques. Ritual de depuració i sanació, per expulsar les energies
negatives. La persona que la balla s’endinsa
en un estat meditatiu executant moviments corporals (sobretot del cap) amb una
dinàmica ràpida i un tant brusca.
La màgica Dansa d’Orient enamora a tota dona que la descobreix. Aquesta dansa, per mitjà de sinuosos moviments, reflexa la infinitat de dons que s’amaguen a la naturalesa femenina. Ha perdurat fins temps actuals i cada cop més dones tenen l’oportunitat de conèixer-la i gaudir-la.
La sagrada dansa de l’essència femenina…